La història comença amb la protagonista aixecant-se. Es veu com que el primer que fa és prendre les seves medicines, que segons la seva situació s'intueix que són antidepressius. S'acaba de despertar, però els seus pensaments ja li turmenten de bon matí, i se li veu desganada, sense ànims de seguir amb el dia. Podem veure la seva habitació desendreçada, per tant, es dedueix que gràcies a això és una persona deixada i desorganitzada, a la que ja no li importen gaires coses.

​
El següent pla és de la dutxa, i seguidament apareix la Marta amb el cabell mullat. Es posa la roba, agafa la motxilla i es dirigeix a la cuina a esmorzar, bàsicament la rutina d'una persona totalment diferent, la diferència és que a una persona normal no li costaria fer aquestes coses quotidianes, i per a ella suposa tot un esforç aixecar-se cada matí del llit. Se sent buida i atemorida per haver d'aguantar el dia i amb dubte de si hauria de quedar-se al llit i abandonar totes les seves responsabilitats.

​
Seguidament, se la veu de camí cap a l'escola. Agafa el bus, com cada matí, i en baixar-se, camina amb un ritme lent i desmotivat i sense cap expressió, ja que ja no és capaç de sentir res. Es veuen escenes d'ella a l'escola totalment sola, encara que té amigues, ella prefereix estar sense companyia, perquè no vol amargar a ningú amb els seus problemes, i les seves amigues ho entenen i li donen el seu espai sempre que ho necessiti. Però igualment es preocupen molt per ella i volen que s'animi una mica, per tant, la conviden a una festa aquella tarda. La Marta, amb l'esperança de poder oblidar-se de les seves coses accepta la invitació, però sap que segurament voldrà anar-se'n a mitja festa.

​
Es veu la protagonista anant cap a casa amb les seves amigues, ja que aquestes volen preparar-la perquè canviï la seva roba, la qual no renta des de fa dies, per maquillar-la, i pentinar-la, amb la intenció de fer-la sentir millor. Però ella en veure a si mateixa així, se sent estranya, pel fet que així solia lluir ella en el passat, quan era feliç, i se sent fora de lloc i com interpretant un paper que no és ella.


Van al supermercat a comprar alcohol, i després es dirigeixen a la festa. Hi ha molta gent, tothom balla, riu i beu. I ella, sense poder evitar-ho, s'aparta de tothom. No vol estar allà, i es nota. Les seves amigues l'animen, però ella no és capaç de continuar endavant. Al cap de l'estona, s'escapa, però no direcció cap a casa, sinó que va cap al lloc especial de la seva parella i ella. No aguanta estar allà, però sent la necessitat d'estar-hi, plora desconsoladament. De mentre, les seves amigues la busquen, però no saben on pot estar, estan molt preocupades. La Marta agafa una carta de la seva butxaca, i la crema, el qual ha sigut l'acte més valent per part seva des de la mort de la Paula. Aquí acaba el videoclip.


Entremig d'aquesta trama, els records envaeixen el pensament de la Marta, es veuen a elles dues en passat gaudint i passant una bona estona. Es nota molt el contrast de la personalitat d'abans i la d'ara, ha canviat. Riuen, es diverteixen... Semblen històries totalment diferents la del passat i la del present.