top of page

 "Sorry we missed you" 

  • DIRECTOR: Ken Loach

  • BIOGRAFIA DEL DIRECTOR:  És un director i guionista britànic, fill de John Loach i Vivien Hamlin. Va passar per la RAF i va abandonar la seva primera idea d'estudiar dret per bolcar-se al teatre, participant com a actor a l'Oxford Revue, un grup estudiantil de l'Universitat d'Oxford.

  • GÈNERE: drama social

  • CORRENT CINEMATOGRÀFIC O MOVIMENT: realisme social

  • FORMAT DE LA PEL·LÍCULA: digital

  • GUIÓ: Paul Laverty

KEN LOACH.jpg

1. ARGUMENT 

El pare, Ricky i la seva família han estat lluitant contra els deutes des de la crisi financera de l'any 2008. Afortunadament per a ells es presenta una gran oportunitat per a aconseguir prendre's un respir i optar, fins i tot, a una mica d'independència gràcies a una nova furgoneta antiga, amb la qual la família decideix crear una franquícia d'entrega a domicili. És un treball dur i que la dona de Ricky sigui assistent no és una cosa que facilita la situació. No obstant això, la família es mostra decidida a mantenir-se unida, sense importar les dificultats que apareguin en el camí.

2. RECURSOS VISUALS 

  • Plans: hi ha plans generals (pels espais oberts i les carreteres), plans mitjans (quan estan menjant sentats a taula), primers plans (per mostrar les expressions facials dels actors i actrius) i plans detalls (per ensenyar objectes rellevants entre altres).​

Sorry_We_Missed_You-609791120-large.jpg

  • Moviment de la càmera: la càmera sol seguir en tot moment al personatge creant més realisme en l'escena. Hi ha poc moviment estàtic.

  • Posada en escena: les escenes transcorren en diversos llocs, aquests són la casa de la família (és senzilla i acostuma a estar desordenada representant el caos que porten i el poc temps que tenen), la furgoneta del pare, el magatzem a on treballa el pare i les diverses cases de les senyores que cuida la mare. 

  • Actors: els personatges principals són:

  • Continuïtatla pel·lícula té continuïtat gràcies a la repetició coherent d'espais i personatges. Té un ordre cronológic que li és falmiliar a l'espactador. Segueixen als personatges d'un lloc a un altre i et presenten l'interior i exterior dels espais quan la càmera acompanya un personatge. D'aquesta manera sempre saps qui fa què, on està, perquè està allà etc.  No hi ha flashbacks ni flashfowards. L'audiència s'assabenta dels events del passat mitjançant relats que expliquen els personatges o fotografies mostrades. 

  • Escenografia: els personatges principals estan en una baralla constant tant entre ells com amb el seu propi diàleg intern.  Sorry We Missed You se sent tan propera a la realitat que resulta impossible contenir la ràbia en observar les diferents injustícies per les quals travessa el protagonista. 

  • Recursos estilístics

- Banda sonora: sons empalmats amb sons de cotxes o autopistes, serveixen com a transició al·legòrica del conflicte d'aquest pare de família, tancat en una furgoneta a la recerca d'escalar socialment.

  • To del llenguatge: el llenguatge és col·loquial, ja que es tracta de retractar el dia a dia de la família.

  • Llum: la llum no varia massa al llarg de la pel·lícula, sol ser natural en exterior i amb clarobscurs en interiors. S'utilitzen distàncies focals curtes, l'enquadrament està en mode portàtil, sobre tot en les escenes de conducció. El resultat de la llum és naturalista, com ja he dit.

  • Color:  la paleta de color de la pel·lícula en general són colors càlids, grisos, grocs, en general són colors pàl·lids i a l'haver bastantes escenes d'ira,  es poden observar tons vermells.

  • Vestuari: El vestuari que utilitzen els diferents personatges és bastant "neutre" i bàsic, és a dir la mare acostumava a anar amb uns pantalons i samarreta negres i unes bambes senzilles, amb l'uniforme de la feina o amb una bata. El pare anava amb roba de colors terra i blaus, uns pantalons texà fort i qualsevol dessuadora de color apagat. Ell acostumava a anar també amb una jaqueta de color verd caqui. El fill vestia amb texans foscs i samarreta de màniga curta, i la filla no portava cap vestuari de colors extravagants, tinguen en compte que és una nena petita, vestia amb pantalons senzills foscs i samarreta balnca, gris... 

MV5BNzg4N2U5M2YtOTY1Yi00Mjc1LTg4MTktN2RhYTNlODI2ZjU2XkEyXkFqcGdeQXVyNjAxMTU4NTk_._V1_UY120
53326.jpg
uEOSU7HN_400x400.jpg
gettyimages-1177500121-1024x1024.jpg

Ricky (Kris Hitchen) 

Abby (Debbie Honeywood)

Seb (Rhys Stone)

Liza Jane (Katie Proctor)

0_TMP_NEC_231019LoachSorryWeMissedYou24JPG.jpg

4. TRIAR UNA ESCENA PER EXPLICAR-LA 

L'escena final va ser la que més em va cridar l'atenció, el que passa és que el pare decideix marxar a treballar, tot i que la seva família li havia prohibit degut a que estava ferit pels atracadors. Aquesta escena és un primer pla del pare on apareix de perfil, des de la perspectiva del copilot. Es veuen les ferides que té i la cara d'incertesa que mostra degut a que la seva família li havia prohibit.

Els tons de la escena són molt freds, es veuen colors grisos i blaus. El so és el propi soroll del clip, l'home fent sorolls de plor i sospirs de malestar. L'enquadrament és estàtic, gravat per una persona amb la càmera a les mans. L'escena acaba amb un fosc deixant un final obert a què li acaba passant al pare.

En la meva opinió és una escena que encara que no tingui diàleg, ni música ni grans efectes audiovisuals en general, és molt intensa, perquè es veu el patiment de la família perquè saben que el pare està malament i també es veu el patiment del pare, ja que ell sap que els està fent mal.   

 

Personalment crec que és una escena molt simple però concisa, clara i que retrata i resumeix clarament què és el que ha passat al llarg de la pel·lícula, quin és el tancament final d'aquesta i l'ampli arc del personatge principal, el pare, que ha transcorregut al llarg de la pel·lícula.

Sorry.webp
escena final_webp.webp

Ken Loach

3. TRIAR PERSONATGE I FES DESCRIPCIÓ 

El personatge que he escollit és la filla petita, Liza Jane Turner.

La Liza és la petita de la família amb 11 anys. És simpàtica, divertida, tranquil·la i calmada com la seva mare, ajuda sempre a qui ho necessita, és molt familiar, organitzada, té una mentalitat adulta encara que tingui només 11 anys, i podem considerar que és un dels pilar fonamentals que sustenta la família. La Liza aporta la felicitat en la família, no li agrada quan hi ha problemes o es barallen entre ells, aporta la pau i intenta no portar més problemes. Durant la pel·lícula s'observen gestos que fa per mantenir les coses en ordre i no haver d'involucrar al pares, ja que sap que tenen molta feina i van molt atabalats. Per exemple, hi ha una escena on els pares acabaven d'arribar de la feina molt cansats i s'adormen al sofà amb la televisió encesa i els plats del sopar encara a la taula, la filla petita apaga la televisió i recull els plats. Un altre exemple, quan el germà gran arribava tard a classe perquè encara està dormint i és aquesta qui va despertar-lo i l'obliga a que es desperti. 

 

En general podem dir que és molt adulta per l'edat que té i se sent responsable de tots, llavors intenta fer tot el que pot per ajudar als altres. 

bottom of page