El nostre anunci va més enllà de promocionar els bombons, volem transmetre sentiments i que arribi a l’espectador, fent ús dels records de l’infància.

Una dona adulta pica a la porta d’una casa, la seva mare obra la porta, i la rep amb una abraçada, la convida a passar. La dona adulta està preparant cafe, l’avia obre un calaix i treu una caixa de bombons kellner. La dona adulta es sorprèn perquè ella de petita també els menjava i li dóna nostàlgia. Es menja un bombó i apareix un flashback d’un record de la seva infància.

​

Flashback: Una nena està jugant amb una nina asseguda davant de se mare, la mare està preparant el seu berenar i obre un calaix, a dins hi ha la caixa de bombons, la mare l’agafa i li dona, amb els bombons a la nena, aquesta els gaudeix, es nota que li agraden i que són especials.

Amb això, volem representar que amb el temps les petites coses no canvien i continuen sent igual d’especials. Kellner et transporta a moments bonics.